Què bonito! Va dir la Massiel quan va entrar dins la Pedrera. Abans, asseguts en rotllana al bell mig del Passeig de Gràcia, vam contemplar bocabadats les línies corbes de la façana com les onades del mar i les forges dels balcons semblants a algues marines i vam recordar cantant la cançó "Les ones s'enfilen, les ones fan xaf!" que vam aprendre en el teatre d' En Jan titella. Després, vam tocar la textura rugosa de la pedra esculpida de la façana. Dins el vestíbul, ens va cridar l'atenció la gran porta d'entrada que semblava feta de bombolles d'aigua. A continuació, vam pujar moltes escales fins al terrat on ens va impressionar "el jardí dels guerrers i dels gegants", les imaginatives xemeneies i sortides de ventilació gaudinianes. També vam visitar l'apartament modernista amb decoració, mobles i objectes centenaris molt peculiars i no vam resistir la temptació de tocar les joguines antigues del cuarto de jugar dels nens. Tot ens va agradar molt: vam escoltar molt atentns les explicacions de la Goretti, la nostra jove guia, que ens va felicitar pel bon comportament.
Al Park Güell, tots els turistes es quedaven mirant encantats el nostre llarg tren de pollets, somreien i volien fer-nos fotos. Vam veure el banc de trencadís llarg i ondulat com una serp. A la sala de les columnes, vam admirar les llunes i els sols de trencadís d'en Jujol i ens va encantar l'espectacle d'un mag que portava una bola de cristall. Per fi vam trobar el drac de trencadís de coloraines que treu aigua per la boca enlloc de foc i que és el guardià del parc i què màgiques les cases dels follets rematades pels bolets de trencadís vermells amb taques blanques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario